I la Júlia va arribar

De matinada vam marxar a la clínica. Tot va ser ràpid. Unes hores d'espera i - paraules de la llevadora - "tu avui pariràs". I així va ser, contra tot pronòstic, un part natural, ràpid i molt emotiu. I vam sentir el plor de la Júlia i la vam poder besar. 

A les 8.40h del 31 de març de 2013 amb 2530g va nèixer la nostra segona filla. Aquesta nova preciositat que ens va regalat la vida. Gràcies a Déu tot ha anat be, molt bé, i ens sentim molt feliços. Ara els quatre novament a casa en aquesta nova aventura que és fer crèixer la família.

En el compte enrera

2013....PA NOTA

Este 2013 que ya asoma casi a marzo pero que para mi es el estreno, es el regreso, es un nuevo empezar. Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii, por fin soy licenciado. No voy a entretenerme en explicar procesos. Ha sido largo y duro, pero ya se ha acabado. Lorena llegó a la meta en junio de 2012 y ahora, con retraso, pero igual de feliz llego yo.

¿Que para qué servirá? Laboralmente poco, o al menos ahora. Pero como mínimo se me ocurre una de las mejores razones: si no me hubiese aventurado a estudiar Historia del arte no se hubiese cruzado por mi vida lo mejor de ella. Descrubir una "obra de arte" y empezar una historia de amor.

Pues así empieza este año, y sigue con una primavera que será, cuando menos, fecunda, pues va a venir con una flor que nos va a perfumar de nuevo la vida.

Creo que con todo, a pesar de los baches, nos espera un 2013 que va a ser de nota.

I volant van arribar els 3 anys

No cal que parli de la fugacitat del temps, molts ho han fet. Si que és certa aquella màxima popular que diu, aprofita ara que aviat creixen! Doncs com si hagués estat només una estona han passat 3 anys. El Martí ja s'ha fet un nen i amb tres primaveres a sobre s'ha transformat en un tot un homenet, guapo, divertit, bitxo i xerraire.
Fidels a la tradició hem volgut fer la foto commemorativa de tal efemèride. Per tots vostès, mentre sona el motes felicitats de fons, teniu la foto del nostre regal.

Tanto tiempo sin contar

El tiempo pasa veloz, y el blog, casi en el olvido, ha quedado relegado a un rinconcito en la red donde cuesta asomarse. Quizá vino la rutina, o saber que casi nadie nos sigue aquí. Aun así, aunque sea a retales y cada muchos meses, me propongo seguir utilizando esta vitácora digital para contar lo que nos acontezca, lo que sintamos, queramos, añoremos, amemos...en fin, contar la vida.

Desde Navidad no volvía a este refugio que es escribir y contar, quizá soñar. En vísperas del 3r cumple de Martí, de la boda de Ramon e Irene, de un final de curso que promete ser duro, de recortes y más recortes, de una carrera que toca a su fin, de anhelos de tiempos mejores, de ser más, de vivir en plenitud he vuelto, casi por casualidad a escribir. Tanto tiempo sin contar.

Agradezco a la TV por ser tan mala que me hecho llegarme hasta esta otra pantalla donde yo elijo lo que quiero.

Cançó M’AGRADA EL NADAL

M’AGRADA EL NADAL

M’agrada el Nadal, faig petons i regals
els carrers i els balcons, plens de llums i colors.
M’agrada el Nadal, un pessebre com cal
pastorets i torrons i cançons vora el foc.

Quan miro la nit veig el vidre entelat,
escric amb el dit Bon Nadal i un desig.
Vull un tall de torró pel pastor Rovelló
i carbó dins d’un sac, pel Dimoni escuat.

Vull un somni de neu per baixar amb un trineu
poder veure el rei blanc, fent de mag un instant.
Vull pujar dalt del cel per fer surf amb l’estel
fins l’estrella d’Orient que s’apaga i s’encén.

Vull que em donis cançons i un sac ple de petons
i un dibuix d’aquest món sense mals ni canons.

Damaris Gelabert

Escolta la cançó

Bon Nadal 2011

Que tingueu tots un feliç Nadal, que l'estel guiï les vostres passes cap al portal,
que s'ompli de joia el vostre cor, que regni a les nostres vides la pau i l'amor.

Ummm...un polo

L'estiu i els polos queden llunyans però sempre és xuli recordar la il·lusió de mejar-se un gelat.

Universitat eterna

Això és el conte de "nunca acabar". No direm QUAN vam començar perquè fa molt de temps i em fa vergonya. Lo nostre no és una carrera, és una marató. Aquesta setmana tornem a estar d'examens - aquest cop a meitat de curs, coses del Bolonya- i torna a passar per cap la idea de qui collontri ens mana seguir estudiant. Lo tranquil que estariem.....mmmmmmmmmm. NO ho vull ni pensar. Tenir les tardes sense classes, els findes sense estudi, els Nadals sense biblio, l'estiu sense exàmens pendents....ohhh, sembla un somni.
Per sort cada cop està més aprop i, si els nostres càlculs no fallen, al 2012 la Lorena i al 2013 jo deixarem les aules per ser historiadors de l'art. No cantarem victoria però la meta ja no queda tant lluny.

Animalets i bon dinar

Després d'uns dies de pintura i muntatge ens hem pres una jornada de descans a Castellví i com podeu veure, ens ho hem passat d'allò més be tocant les bestioles. Per arrodonir-ho, un bon dinar.

Alcalde a la vista

Els Porxos, 14 d'octubre.... alcalde a la vista. Contestant a una invitació dels alumnes de l'escola, vam tenir la sort de rebre al senyor alcalde de la ciutat, Xavier Tries, i va fer una bona estada visitant el centre.

Cole nuevo, vida nueva

Amb el setembre ha arribat l'inici de curs i el canvi d'escola. Ara estic als Porxos i la percepció dels primers dies és bona, molt bona. Un claustre unit i amb bon rotllo, un treball seriòs i alhora alegre, una escola petita i familiar... per ara tot pinta bé.
Deixo enrera dos anys també bons, amb força feina feta i amb grans amistats. Potser el lloc que més m'ha omplert a nivell personal. Tot va omplint la motxilla i ara em toca seguir aprenent en aquest nou lloc.
La vida canvia...ara m'hauré d'acostumar a alguns luxes com la pissarra digital a classe, el meu primer any sense 6a hora, bon dinar i esmorzars compartits... amb el nou cole algunes coses canvien però l'essència no: gaudir educant els alumnes. Quina sort de feina.

VENECIA...en imatges

fotos de Venecia

Verano del TRES

Querido blog olvidado, hace TRES meses que no te escribimos, los mismos TRES meses que dura el verano pues julio tuvo sabor a otoño. Voy a resumir brevemente, diría que en poco más de TRES líneas y en un TRES i no res nuestro verano.
TRES semanas estuve de vacaciones hasta que Lorena cogió las suyas y casi TRES más hasta que vuelva a trabajar, es decir, mañana.
Eran TRES la horas que Martí iba a la guarde en julio y que me daban para leer, ver series en inglés y ordenar la casa.
Fueron TRES intensos días en Venecia nuestro viaje de vacaciones, en una ciudad de encanto però poco adaptada a un carrito.
Hemos empezado la operación Pañales fuera y después de un inicio esperanzador, el tema no sale ni a la de TRES, Dios mío que stres.
Durante el verano bajé TRES veces a Tortosa, dos de ellas a descargar muebles y hacer apaños en la casa de mis abuelos que mis padres arreglan. Próximo finde, inaguración.
Gran notícia fue que augmentó la família, llegó la pequeña y preciosa Clara, para acompañar a los TRES que ya moraban en Altafulla: el David, la Tere y la Mel.
También han sido TRES las tristes noticias de los que nos han dejado, que en paz descansen.
TRES libros he leído y acertado con los TRES pero el que más recomdiendo es L'home de la maleta.
Muy escueto y resumido así expliqué lo sucedido. No ha sido la bomba de verano pero no vamos a quejarnos. Ya nos veis a los TRES dispuestos con ganas y ilusión para el nuevo curso.
TRES, dos, uno... se acabó.

Festival Ter Vint

Temps d'oblit

Sembla que el bloc ha passat per un temps d'oblit, com si la vida no sigués prou rica com per ser explicada, per ser fixada a la xarxa. Res d'això. El bloc ha estat latent, com un llavor sota terra, esperant que arribés la calma per poder tenir estones. Sembla que després d'aquest any tant intens, la calma ha arribat. Un propòsit d'estiu és tornar a donar continuitat al bloc, fer-lo reflex del dia a dia, de les reflexions o dèries que ens passin pel cap i de les imatges d'allò que ens passa.

Barça campió!!!

Wembley, 28 de maig. Novament hem somiat, hem patit, hem gaudit... hem guanyat. Davant la constant pregunta de Mourinho del per què el Barça va donar una resposta contundent, amb un lloc brillant, un equip pletòric, uns futbolistes màgics, uns magnífics professionals, unes grans persones.
Campioooooooooooooooooons!!! Ho havia promés Guardiola, tots ho desitjavem, ho esperavem. Novament Europa i el món es rendeix davant del futbol del Barça. I jo sóc culé i hem sento feliç.

2 anys

Cagar en compañía

Dos es mejor que uno, dice la máxima popular, aunque yo siempre estuve convencido que para algunas cosas es mejor estar solo. Una de ellas - perdonadme mi sinceridad escatológica- es ir de vientre. Desde que deje de gritar MAMAAAAA hará ya unos treinta años para que mi progenitora me viniera a limpiar al traserito después de mi deposición y a la que esperaba en posición atlética con la cabeza casi tocando el suelo y el culito em pompa, pensé que este momento era mío y sólo mío. De hecho nunca volví a plantearme la idea de compartir este momento ni con el mejor de mis amigos ni con mi mujer, carne de mi carne. Pero lo que yo no sabía es que la paternidad esconde, a veces, misterios nunca escritos y uno de ellos es el no cagar solo. No es una situación buscada, ni mucho menos. No es un ¡Hala, vamos todos al retrete! Es más bien no encontrar el momento adecuado, querer supervisar al peque cuando pasas la tarde con él y acude la urgencia. La mayoría de las veces lo dejo entretenido con sus juegos, la tele, sus carreras por el pasillo y con casi disimulo me marcho al lavabo esperando que no se dé cuenta. Pero el pequeño es avispado y ahora ya sabe abrir puertas, así que al minuto se oyen golpes en la puerta, empujones y aparece él victorioso en el baño después de sortear barreras mientras lo miro sentado desde mi trono blanco. Irremediablemente sigo mi tarea pero ya no solo, es cuestión de dos, es lo que nunca pensé que haría, cagar en compañía.

Roma

Fontana di Trevi, Piazza Navona, Colisseu, Trastevere, Vaticà.... Hem gaudit d'uns dies a Roma, visitant mil racons d'aquesta ciutat tan plena de bellesa i història. Hem compartit moltes estones amb el Dani. Hem tingut sol, hem vist a la Ludovica i la seva panxota, hem visitat els museus, hem vist la ciutat amb ulls de nen, hem caminat molt i molt. Ho hem passat de meravella.