Això és el conte de "nunca acabar". No direm QUAN vam començar perquè fa molt de temps i em fa vergonya. Lo nostre no és una carrera, és una marató. Aquesta setmana tornem a estar d'examens - aquest cop a meitat de curs, coses del Bolonya- i torna a passar per cap la idea de qui collontri ens mana seguir estudiant. Lo tranquil que estariem.....mmmmmmmmmm. NO ho vull ni pensar. Tenir les tardes sense classes, els findes sense estudi, els Nadals sense biblio, l'estiu sense exàmens pendents....ohhh, sembla un somni.
Per sort cada cop està més aprop i, si els nostres càlculs no fallen, al 2012 la Lorena i al 2013 jo deixarem les aules per ser historiadors de l'art. No cantarem victoria però la meta ja no queda tant lluny.
Per sort cada cop està més aprop i, si els nostres càlculs no fallen, al 2012 la Lorena i al 2013 jo deixarem les aules per ser historiadors de l'art. No cantarem victoria però la meta ja no queda tant lluny.
