La fumata blanca surca el cielo en la calle Ripollés mientras voces angelicales cantan un gozoso aleluia con voces más finas que las del más fino de los castratti. Habemus internet!Alabado se Dios y porque no, Jazztel que nos da la línia.
Volvemos al mundo globalizado y nos volvemos a conectar a Bill y sus colegas después de que Orange nos boicoteara durante dos meses sin querer dar de baja a los anteriores propietarios de esta linia.
Así que volvemos a las andadas.
PiL
viernes, abril 11, 2008
lunes, marzo 31, 2008
Sense internet no hi ha blog
En aquest món hi han coses difícils, entre les més dificils es poder-se donar de baixa del telèfon o internet. Estem en aquests situació des de fa dos mesos amb la conseqüent indignació i pertinent cabreig monumental, amb l'afegit de tornar-nos maleducats amb els pobres teleoperadors llatinoamericans que t'atenen i no no tenen ni idea per que la cosa va tant lenta, tan malament i no ells poden més que passar-te amb una altra extensió.
En fi, sense internet i el poc temps que em queda serà dificil seguir amb aquest blog que tant estimo. Pero no defalliu, segueixo viu i tornaré aviar "a las andadas"... o això espero.
pau
En fi, sense internet i el poc temps que em queda serà dificil seguir amb aquest blog que tant estimo. Pero no defalliu, segueixo viu i tornaré aviar "a las andadas"... o això espero.
pau
miércoles, marzo 19, 2008
FLYING to Londres!!
Ya casi se me había olvidado escribir en el Blog. En casa tenemos calefacción pero no intenet... aunque pronto llegará (esperamos).
Bueno, hoy nos going a Londres flying con Easy Jet para visiting de city y walking mucho por las streets y seing muchos museos donde tienen unos pictures muy interestings.
En fin, con nuestro ENGLISH macarrónico esperamos sobrevivir en la ciudad del Tamesis. Como veis, no lo parling tan malament. Bona Pasqua i bone Setmana Santa.
p
Bueno, hoy nos going a Londres flying con Easy Jet para visiting de city y walking mucho por las streets y seing muchos museos donde tienen unos pictures muy interestings.
En fin, con nuestro ENGLISH macarrónico esperamos sobrevivir en la ciudad del Tamesis. Como veis, no lo parling tan malament. Bona Pasqua i bone Setmana Santa.
p
lunes, febrero 04, 2008
Y por fin... calefacción!!!!
Hola a todos!!
Despues de negociaciones varias, angustiosas visitas al banco y, en definitiva, soltar dinero hasta la saciedad, somos propietarios de un sencillo pero dignísimo piso en Barcelona que nos costará sudor y lágrimas pagar cada mes. A pesar de todo somos felices e, incluso, nos sentimos afortunados ya que el banco nos ha concedido una hipoteca altísima que según sus cálculos podemos pagar. Y así lo haremos, hasta la jubilación y más allá.
Lo más importante es que ya estamos instalados y hemos mejorado nuestra calidad de vida: complejo microondas digital (no tenemos ni idea de manejarlo bien), lavavajillas "ecológico", gas natural (encontrar al butanero ya no será motivo de angustia nunca más) y lo más importante, CALEFACCIÓN en todo el piso. Eso sí que es un lujo para nosotros!!!!!
Todo ello se merecerá una buena inauguración, ya os avisaremos!!!!
L.
Despues de negociaciones varias, angustiosas visitas al banco y, en definitiva, soltar dinero hasta la saciedad, somos propietarios de un sencillo pero dignísimo piso en Barcelona que nos costará sudor y lágrimas pagar cada mes. A pesar de todo somos felices e, incluso, nos sentimos afortunados ya que el banco nos ha concedido una hipoteca altísima que según sus cálculos podemos pagar. Y así lo haremos, hasta la jubilación y más allá.
Lo más importante es que ya estamos instalados y hemos mejorado nuestra calidad de vida: complejo microondas digital (no tenemos ni idea de manejarlo bien), lavavajillas "ecológico", gas natural (encontrar al butanero ya no será motivo de angustia nunca más) y lo más importante, CALEFACCIÓN en todo el piso. Eso sí que es un lujo para nosotros!!!!!
Todo ello se merecerá una buena inauguración, ya os avisaremos!!!!
L.
sábado, diciembre 29, 2007
RECAPITULEM... 2007
Dia 1 de gener. Acabem de començar el 2008.
A les acaballes del 2007, quan ja només quedaven dues jornades per a començar un altre any, vaig decir de fer memòria. Sempre va fer repàs. Aquests dies tv i diaris ens faran resums del més destacat: política, economia, esports, premsa del cor.... Jo Arason, fill de Danielon, periodista, hereu del tron Tortosa, hobbit de Vols, de "Vol-son Cerrado" em proposo fer una crònica personal del que ha esdevingut per mi aquest curs. Començar no és fàcil, però en el batibull d'afers que ens pertoca comentar, intentaré posar ordre i no liar-me massa.
Gener començava amb vacances però invariablement amb exàmens. Sembla que Hª del Art és la carrera més llarga del món. Afiliats al partit PAB (partit amics de la biblioteca) vam gastar matins entre llibres i apunts. Afortunadament les hores van donar el seu resultat. Aconteixement festiu va ser el cumple de la Silvia i de l'Anna.
Continua el fred i això no li senta molt bé a la Lorena. Estem al febrer. A la casa del Chus realitzem la festa del Carnestoltes. Ens sorprén amb la seva disfressa de "Vaqueta". Ramon buscarà la victòria amb una sensual vestimenta, el Mario encarna a la perfecció a Zapata i el Pau llueix una disfressa de Hormiga Atómica bastant ben dotada.
Març comença amb crisi. Ramon i Patri tallen. Sembla que si, sembla que no. La boda del juliol penja d'un fil. Ningú no té molt clar de que va tot plegat. Chus, Mario i Ramon marxen a Escocia. Nosaltres marxem per Setmana Santa a Astúries, doncs tenim el casament de la Patri i l'Esteban. Aprofitem el viatge per pasar per la casa rural que han muntat el Don i la Noe a Cangas de Onís i veure la seva petita Blanca.
La primavera ja és visible però la colla viu encara temporada invernal. La Patri viu un període difícil recolzada per la colla però sobretot per la Silvia. Abril deixa les coses clares. En Ramon està amb la Irene. Venen temps convulsos però que obren nous camins.
Tant és així que al Maig el Chus i Patri estan junts. Separació, acceptació, unió, incertessa... els sentiments de tots són estranys. A finals de mes Atletic Popolina torna un any més a les 12 hores futbol Solidari amb un paper poc brillant malgrat els fitxatges andalusos.
Juny: torna l'época d'examens a la uni. El final de curs ve marcat a l'escola per la mort d'un adolescent durant les colònies. Passem un sant Joan tranquil sopant al terrat del pis de l'Ana i el Roger.
He començat les vacances, és Juliol. Queden només unes setmanes perque marxem al Perú i decidim fer una festa de comiat al pis. És el dia que coneixem al Marthy i engrescats, acabem al Plataforma. El dia 23 agafem el vol cap a Lima. Vindran jornades de turismes per terres andines.
A principis d'Agost la Lorena torna, ella ha de treballar. Jo em quedo 20 dies més fent de coordinador dels voluntaris. El dia 15 un gran terratremol sacseja Perú, i la falta de comunicació inquieta a tots els d'aquí. No ha passat res, gràcies a Déu. Aliena als problemes i la calor el 2 neix Lucía. La Susana i el David son papis.
Sembla que la vida normal es reactiva. És Setembre: inici del cole. Participo en alguns programes de TV i ràdio parlant de l'experiencia de voluntariat. Els PiL celebrem el nostre aniversari avançat a On_A, gentilesa del Jordi. El final de mes hem depara una cita amb el quiròfan. Tot i això, podem gaudir les Festes de la Mercè. En Jordi coneix l'Eva... i sorgeix l'amor.
15 dies d'immobilitat inicien el mes d'Octubre; li seguiran tres setmanes mes de recuperació. Entre les moltes coses que em permet el temps lliure, miro pisos a internet. La Silvia s'independitza coincidint amb el sopar del cumple de la Lorena F. Otro soltero de oro, l'Iñaki, queda ferit per Cupido.
A final de Novembre els Fil anuncien casament. Felicitats!!! La recerca de pis ha donat fruit i el PiL, de banc en banc busquen la millor hipoteca. Sembla que tornem al Clot. Els dies de pont els passem cadascú on pot. El Chus viu dies dificils a la feina.
Acaba l'any. És un Desembre fred i amb poques pluges. Ens reunim a can Lahcen per acomiadar-lo abans de que marxi al Marroc. Algunes novetats al front: la Patri canvia de feina, PiL i el Mario tindràn pis en el proper mes. Acabem celebrant el cap d'Any plegats a casa de la Silvia. En Ramon va amb una hora de retard, perquè està a Canàries.
Ja veieu... comencen 365 dies més per omplir-los d'apassionants i deliciosos moments, si pot ser, junts. De tot cor,
BON ANY.
p
A les acaballes del 2007, quan ja només quedaven dues jornades per a començar un altre any, vaig decir de fer memòria. Sempre va fer repàs. Aquests dies tv i diaris ens faran resums del més destacat: política, economia, esports, premsa del cor.... Jo Arason, fill de Danielon, periodista, hereu del tron Tortosa, hobbit de Vols, de "Vol-son Cerrado" em proposo fer una crònica personal del que ha esdevingut per mi aquest curs. Començar no és fàcil, però en el batibull d'afers que ens pertoca comentar, intentaré posar ordre i no liar-me massa.
Gener començava amb vacances però invariablement amb exàmens. Sembla que Hª del Art és la carrera més llarga del món. Afiliats al partit PAB (partit amics de la biblioteca) vam gastar matins entre llibres i apunts. Afortunadament les hores van donar el seu resultat. Aconteixement festiu va ser el cumple de la Silvia i de l'Anna.
Continua el fred i això no li senta molt bé a la Lorena. Estem al febrer. A la casa del Chus realitzem la festa del Carnestoltes. Ens sorprén amb la seva disfressa de "Vaqueta". Ramon buscarà la victòria amb una sensual vestimenta, el Mario encarna a la perfecció a Zapata i el Pau llueix una disfressa de Hormiga Atómica bastant ben dotada.
Març comença amb crisi. Ramon i Patri tallen. Sembla que si, sembla que no. La boda del juliol penja d'un fil. Ningú no té molt clar de que va tot plegat. Chus, Mario i Ramon marxen a Escocia. Nosaltres marxem per Setmana Santa a Astúries, doncs tenim el casament de la Patri i l'Esteban. Aprofitem el viatge per pasar per la casa rural que han muntat el Don i la Noe a Cangas de Onís i veure la seva petita Blanca.
La primavera ja és visible però la colla viu encara temporada invernal. La Patri viu un període difícil recolzada per la colla però sobretot per la Silvia. Abril deixa les coses clares. En Ramon està amb la Irene. Venen temps convulsos però que obren nous camins.
Tant és així que al Maig el Chus i Patri estan junts. Separació, acceptació, unió, incertessa... els sentiments de tots són estranys. A finals de mes Atletic Popolina torna un any més a les 12 hores futbol Solidari amb un paper poc brillant malgrat els fitxatges andalusos.
Juny: torna l'época d'examens a la uni. El final de curs ve marcat a l'escola per la mort d'un adolescent durant les colònies. Passem un sant Joan tranquil sopant al terrat del pis de l'Ana i el Roger.
He començat les vacances, és Juliol. Queden només unes setmanes perque marxem al Perú i decidim fer una festa de comiat al pis. És el dia que coneixem al Marthy i engrescats, acabem al Plataforma. El dia 23 agafem el vol cap a Lima. Vindran jornades de turismes per terres andines.
A principis d'Agost la Lorena torna, ella ha de treballar. Jo em quedo 20 dies més fent de coordinador dels voluntaris. El dia 15 un gran terratremol sacseja Perú, i la falta de comunicació inquieta a tots els d'aquí. No ha passat res, gràcies a Déu. Aliena als problemes i la calor el 2 neix Lucía. La Susana i el David son papis.
Sembla que la vida normal es reactiva. És Setembre: inici del cole. Participo en alguns programes de TV i ràdio parlant de l'experiencia de voluntariat. Els PiL celebrem el nostre aniversari avançat a On_A, gentilesa del Jordi. El final de mes hem depara una cita amb el quiròfan. Tot i això, podem gaudir les Festes de la Mercè. En Jordi coneix l'Eva... i sorgeix l'amor.
15 dies d'immobilitat inicien el mes d'Octubre; li seguiran tres setmanes mes de recuperació. Entre les moltes coses que em permet el temps lliure, miro pisos a internet. La Silvia s'independitza coincidint amb el sopar del cumple de la Lorena F. Otro soltero de oro, l'Iñaki, queda ferit per Cupido.
A final de Novembre els Fil anuncien casament. Felicitats!!! La recerca de pis ha donat fruit i el PiL, de banc en banc busquen la millor hipoteca. Sembla que tornem al Clot. Els dies de pont els passem cadascú on pot. El Chus viu dies dificils a la feina.
Acaba l'any. És un Desembre fred i amb poques pluges. Ens reunim a can Lahcen per acomiadar-lo abans de que marxi al Marroc. Algunes novetats al front: la Patri canvia de feina, PiL i el Mario tindràn pis en el proper mes. Acabem celebrant el cap d'Any plegats a casa de la Silvia. En Ramon va amb una hora de retard, perquè està a Canàries.
Ja veieu... comencen 365 dies més per omplir-los d'apassionants i deliciosos moments, si pot ser, junts. De tot cor,
BON ANY.
p
jueves, diciembre 27, 2007
sábado, noviembre 24, 2007
Concert de FITO... i Quique Glez
Qui va ser el teloner de qui? En fi, opinions variades segons els gustos.Un Quique que ho va fer bé però no va trobar el seu lloc ni la seva gent. Un Fito que va arrassar el Sant JOrdi juntament amb el seus Fitipaldis, que són "muy fitipaldis". Bona música, un públic entregat i un grup que va
haver d'entregar-se als bisos i recórrer a banda i banda de l'escenari per agrair el calor dels seus fans. Un gran concert.
domingo, noviembre 11, 2007
lunes, noviembre 05, 2007
Cumple de Lorena en Can Silvia
Quina emoció, el pis de la Silvi!!! Vam fer coincidir l'inaguració amb el cumple de la Lorena F. Un soparillo de pica-pica, les "paracetamol", la Roser, los FiL, els PiL... i a brindrar pels 28 anyets.
Poquets però ben avinguts.
lunes, octubre 22, 2007
CAPÍTULO VII. Adiós Lorena y empieza el voluntariado
De 20 días de “coordi” entre proyectos, voluntarios y añoranzas. De Breña, Lares y Amparaes: tres rincones donde se me fue pegando el corazón… y del desastre del gran Terremoto.
Lorena se fue un jueves por la mañana. Se encontraría en Bogotá con Joan y Marisol. Las noticias volaron por encima del Atlántico por mail, sms o teléfono cuando fue posible. Empezaba mi etapa de coordinador con VOLS, empezaba este diario... pero eso, es ya otra historia. Podéis seguir mis crónicas de esos días en el blog: http:// voluntarisvols.blogspot.com
Lorena se fue un jueves por la mañana. Se encontraría en Bogotá con Joan y Marisol. Las noticias volaron por encima del Atlántico por mail, sms o teléfono cuando fue posible. Empezaba mi etapa de coordinador con VOLS, empezaba este diario... pero eso, es ya otra historia. Podéis seguir mis crónicas de esos días en el blog: http:// voluntarisvols.blogspot.com
Suscribirse a:
Entradas (Atom)