Bon Nadal 2011

Que tingueu tots un feliç Nadal, que l'estel guiï les vostres passes cap al portal,
que s'ompli de joia el vostre cor, que regni a les nostres vides la pau i l'amor.

Ummm...un polo

L'estiu i els polos queden llunyans però sempre és xuli recordar la il·lusió de mejar-se un gelat.

Universitat eterna

Això és el conte de "nunca acabar". No direm QUAN vam començar perquè fa molt de temps i em fa vergonya. Lo nostre no és una carrera, és una marató. Aquesta setmana tornem a estar d'examens - aquest cop a meitat de curs, coses del Bolonya- i torna a passar per cap la idea de qui collontri ens mana seguir estudiant. Lo tranquil que estariem.....mmmmmmmmmm. NO ho vull ni pensar. Tenir les tardes sense classes, els findes sense estudi, els Nadals sense biblio, l'estiu sense exàmens pendents....ohhh, sembla un somni.
Per sort cada cop està més aprop i, si els nostres càlculs no fallen, al 2012 la Lorena i al 2013 jo deixarem les aules per ser historiadors de l'art. No cantarem victoria però la meta ja no queda tant lluny.

Animalets i bon dinar

Després d'uns dies de pintura i muntatge ens hem pres una jornada de descans a Castellví i com podeu veure, ens ho hem passat d'allò més be tocant les bestioles. Per arrodonir-ho, un bon dinar.

Alcalde a la vista

Els Porxos, 14 d'octubre.... alcalde a la vista. Contestant a una invitació dels alumnes de l'escola, vam tenir la sort de rebre al senyor alcalde de la ciutat, Xavier Tries, i va fer una bona estada visitant el centre.

Cole nuevo, vida nueva

Amb el setembre ha arribat l'inici de curs i el canvi d'escola. Ara estic als Porxos i la percepció dels primers dies és bona, molt bona. Un claustre unit i amb bon rotllo, un treball seriòs i alhora alegre, una escola petita i familiar... per ara tot pinta bé.
Deixo enrera dos anys també bons, amb força feina feta i amb grans amistats. Potser el lloc que més m'ha omplert a nivell personal. Tot va omplint la motxilla i ara em toca seguir aprenent en aquest nou lloc.
La vida canvia...ara m'hauré d'acostumar a alguns luxes com la pissarra digital a classe, el meu primer any sense 6a hora, bon dinar i esmorzars compartits... amb el nou cole algunes coses canvien però l'essència no: gaudir educant els alumnes. Quina sort de feina.

VENECIA...en imatges

fotos de Venecia

Verano del TRES

Querido blog olvidado, hace TRES meses que no te escribimos, los mismos TRES meses que dura el verano pues julio tuvo sabor a otoño. Voy a resumir brevemente, diría que en poco más de TRES líneas y en un TRES i no res nuestro verano.
TRES semanas estuve de vacaciones hasta que Lorena cogió las suyas y casi TRES más hasta que vuelva a trabajar, es decir, mañana.
Eran TRES la horas que Martí iba a la guarde en julio y que me daban para leer, ver series en inglés y ordenar la casa.
Fueron TRES intensos días en Venecia nuestro viaje de vacaciones, en una ciudad de encanto però poco adaptada a un carrito.
Hemos empezado la operación Pañales fuera y después de un inicio esperanzador, el tema no sale ni a la de TRES, Dios mío que stres.
Durante el verano bajé TRES veces a Tortosa, dos de ellas a descargar muebles y hacer apaños en la casa de mis abuelos que mis padres arreglan. Próximo finde, inaguración.
Gran notícia fue que augmentó la família, llegó la pequeña y preciosa Clara, para acompañar a los TRES que ya moraban en Altafulla: el David, la Tere y la Mel.
También han sido TRES las tristes noticias de los que nos han dejado, que en paz descansen.
TRES libros he leído y acertado con los TRES pero el que más recomdiendo es L'home de la maleta.
Muy escueto y resumido así expliqué lo sucedido. No ha sido la bomba de verano pero no vamos a quejarnos. Ya nos veis a los TRES dispuestos con ganas y ilusión para el nuevo curso.
TRES, dos, uno... se acabó.

Festival Ter Vint

Temps d'oblit

Sembla que el bloc ha passat per un temps d'oblit, com si la vida no sigués prou rica com per ser explicada, per ser fixada a la xarxa. Res d'això. El bloc ha estat latent, com un llavor sota terra, esperant que arribés la calma per poder tenir estones. Sembla que després d'aquest any tant intens, la calma ha arribat. Un propòsit d'estiu és tornar a donar continuitat al bloc, fer-lo reflex del dia a dia, de les reflexions o dèries que ens passin pel cap i de les imatges d'allò que ens passa.