I volant van arribar els 3 anys

No cal que parli de la fugacitat del temps, molts ho han fet. Si que és certa aquella màxima popular que diu, aprofita ara que aviat creixen! Doncs com si hagués estat només una estona han passat 3 anys. El Martí ja s'ha fet un nen i amb tres primaveres a sobre s'ha transformat en un tot un homenet, guapo, divertit, bitxo i xerraire.
Fidels a la tradició hem volgut fer la foto commemorativa de tal efemèride. Per tots vostès, mentre sona el motes felicitats de fons, teniu la foto del nostre regal.

Tanto tiempo sin contar

El tiempo pasa veloz, y el blog, casi en el olvido, ha quedado relegado a un rinconcito en la red donde cuesta asomarse. Quizá vino la rutina, o saber que casi nadie nos sigue aquí. Aun así, aunque sea a retales y cada muchos meses, me propongo seguir utilizando esta vitácora digital para contar lo que nos acontezca, lo que sintamos, queramos, añoremos, amemos...en fin, contar la vida.

Desde Navidad no volvía a este refugio que es escribir y contar, quizá soñar. En vísperas del 3r cumple de Martí, de la boda de Ramon e Irene, de un final de curso que promete ser duro, de recortes y más recortes, de una carrera que toca a su fin, de anhelos de tiempos mejores, de ser más, de vivir en plenitud he vuelto, casi por casualidad a escribir. Tanto tiempo sin contar.

Agradezco a la TV por ser tan mala que me hecho llegarme hasta esta otra pantalla donde yo elijo lo que quiero.

Cançó M’AGRADA EL NADAL

M’AGRADA EL NADAL

M’agrada el Nadal, faig petons i regals
els carrers i els balcons, plens de llums i colors.
M’agrada el Nadal, un pessebre com cal
pastorets i torrons i cançons vora el foc.

Quan miro la nit veig el vidre entelat,
escric amb el dit Bon Nadal i un desig.
Vull un tall de torró pel pastor Rovelló
i carbó dins d’un sac, pel Dimoni escuat.

Vull un somni de neu per baixar amb un trineu
poder veure el rei blanc, fent de mag un instant.
Vull pujar dalt del cel per fer surf amb l’estel
fins l’estrella d’Orient que s’apaga i s’encén.

Vull que em donis cançons i un sac ple de petons
i un dibuix d’aquest món sense mals ni canons.

Damaris Gelabert

Escolta la cançó

Bon Nadal 2011

Que tingueu tots un feliç Nadal, que l'estel guiï les vostres passes cap al portal,
que s'ompli de joia el vostre cor, que regni a les nostres vides la pau i l'amor.

Ummm...un polo

L'estiu i els polos queden llunyans però sempre és xuli recordar la il·lusió de mejar-se un gelat.

Universitat eterna

Això és el conte de "nunca acabar". No direm QUAN vam començar perquè fa molt de temps i em fa vergonya. Lo nostre no és una carrera, és una marató. Aquesta setmana tornem a estar d'examens - aquest cop a meitat de curs, coses del Bolonya- i torna a passar per cap la idea de qui collontri ens mana seguir estudiant. Lo tranquil que estariem.....mmmmmmmmmm. NO ho vull ni pensar. Tenir les tardes sense classes, els findes sense estudi, els Nadals sense biblio, l'estiu sense exàmens pendents....ohhh, sembla un somni.
Per sort cada cop està més aprop i, si els nostres càlculs no fallen, al 2012 la Lorena i al 2013 jo deixarem les aules per ser historiadors de l'art. No cantarem victoria però la meta ja no queda tant lluny.

Animalets i bon dinar

Després d'uns dies de pintura i muntatge ens hem pres una jornada de descans a Castellví i com podeu veure, ens ho hem passat d'allò més be tocant les bestioles. Per arrodonir-ho, un bon dinar.

Alcalde a la vista

Els Porxos, 14 d'octubre.... alcalde a la vista. Contestant a una invitació dels alumnes de l'escola, vam tenir la sort de rebre al senyor alcalde de la ciutat, Xavier Tries, i va fer una bona estada visitant el centre.

Cole nuevo, vida nueva

Amb el setembre ha arribat l'inici de curs i el canvi d'escola. Ara estic als Porxos i la percepció dels primers dies és bona, molt bona. Un claustre unit i amb bon rotllo, un treball seriòs i alhora alegre, una escola petita i familiar... per ara tot pinta bé.
Deixo enrera dos anys també bons, amb força feina feta i amb grans amistats. Potser el lloc que més m'ha omplert a nivell personal. Tot va omplint la motxilla i ara em toca seguir aprenent en aquest nou lloc.
La vida canvia...ara m'hauré d'acostumar a alguns luxes com la pissarra digital a classe, el meu primer any sense 6a hora, bon dinar i esmorzars compartits... amb el nou cole algunes coses canvien però l'essència no: gaudir educant els alumnes. Quina sort de feina.

VENECIA...en imatges

fotos de Venecia