Ha sigut un any amb moltes coses: grans alegries i grans ensurts. Gràcies a Déu, la balança s'inclina cap a les coses bones. Per tot això, vam decidir fer una trobada familiar i pujar a Montserrat per agraïr-li a la Moreneta.
Pujar, pujar... cal aclarir que va ser en cotxe. I la excursió prevista es va reduir a anar del parquing al temple i d'allà al lloc on vam dinar. Com deia el meu pare: "Lo important és la Missa!" Així que després de fer una llarguíssima cua per besar la Verge, vam assistir a la missa d'una.
La gana clamava als nostres estòmacs, especialment al del Joan. Calia buscar un lloc on dinar. El cel estava tot tapat i plujes esporàdiques ens visitaven; vam trobar un raconet perfecte cobert amb una densa enfiladissa i allí vam montar el nostre picnic. Amanida d'arròs, carn arrebosada i una estupenda empanada van fer les delícies.
Vam rematar la tarda amb una tertulia musical i un cafetó.
P.D.- "Es de bien nacido el ser agradecido."
No hay comentarios:
Publicar un comentario