Desapareguda?....no, simplement esgotada!

Pensaveu que la mare i portadora del tresor estava desapareguda, doncs no... aquí em teniu. Haig de confessar que l'atac de cansament i "ganduleria" que em persegueix desde fa ja 7 mesos i escaig ha estat el culpable de la meva apatia virtual i no pas l'escassetat de coses a explicar. La major part d'elles us les ha anat comentant el Pau mentre jo m'he dedicat a intentar mantenir i guardar les escasses energies que tinc pel Martí.
Qui ha passat per això ja sap el que és i qui no... doncs s'ho trobarà en un moment o altra però val a dir que no hi ha hagut cap mal moment que no valgués la pena suportar un cop penses en la criatura que portes dins. Quina responsabilitat!!!!

D'aquí unes quantes setmanes, el Martí ja estarà entre nosaltres, la personeta gairebé imperceptible al principi, s'haurà per fi materialitzat davant dels nostres ulls i aquest moment no té ni tindrà preu. Mentrestant, intentem enllestir tot allò que el Martí i nosaltres necessitarem quan arribi.