Ell Martí ja fa temps que es mou. De fet no ha parat de moure's des que va ser engendrat. Ja ho deia Parmènides, "panta rei", tot flueix. La vida és moviment. Ja a les primeres ecos vam gaudir de la visió d'un mini-nen que es movia còmodament en l'espai uterí, flotant en el líquid amniòtic. En les últimes ecografies el Martí estava apretat, encongit.... però per suposat no parava de bellugar-se.
I quina emoció notar que es mou. Sentir les patadetes. És una dels motius pel que cada dia acaricio la panxa de la Lorena suament, com si fos un un bruixot passant les mans sobre la bola màgica i ... txas!, un copet em saluda. També li parlo tot i que encara no m'ha contestat res.
Però el diumenge passat la cosa va anar una mica més enllà. El Martí ha crescut i sembla que ja no té prou espai. Al girar-se o quan es movia, apareixien uns bonys a la panxa de la Lorena, quelcom que sobresortia i s'amagava. Braç? Cama? Peu? Jo ho definiria com a moviments alienígenes. Estem supercontents de tenir aquest "nou passatger" entre nosaltres.
I quina emoció notar que es mou. Sentir les patadetes. És una dels motius pel que cada dia acaricio la panxa de la Lorena suament, com si fos un un bruixot passant les mans sobre la bola màgica i ... txas!, un copet em saluda. També li parlo tot i que encara no m'ha contestat res.
Però el diumenge passat la cosa va anar una mica més enllà. El Martí ha crescut i sembla que ja no té prou espai. Al girar-se o quan es movia, apareixien uns bonys a la panxa de la Lorena, quelcom que sobresortia i s'amagava. Braç? Cama? Peu? Jo ho definiria com a moviments alienígenes. Estem supercontents de tenir aquest "nou passatger" entre nosaltres.
PD.- Podria definir-se com quelcom així. (foto trobada a internet)
No hay comentarios:
Publicar un comentario